Maria Aurèlia Campany
“Ja m’explicarà si hi ha cap cosa important d’aquest món que s’hagi fet amb gràcia corporal, amb moral discreció i amb seny”
Maria Aurèlia Capmany és una autora, educadora i política. Va néixer a Barcelona el 3 d'agost de 1918. Va ingressar a l'Institut-Escola i va completar els seus estudis universitaris en Filosofia i Lletres.
Durant la dècada dels quaranta, va participar en diverses activitats culturals clandestines i es va relacionar amb el grup d'Ariel, una publicació literària i artística que es va editar a Barcelona entre 1946 i 1951. El 1951, va ser nomenada directora de l'Institut Albéniz de Badalona. Va rebre una beca de l'Institut Francès per estudiar al Collège de France durant l'any acadèmic 1952-1953 i va realitzar estudis a la Universitat de la Sorbona.
La seva carrera literària va començar el 1947 amb l'obra titulada “Necessitem morir". Dos anys més tard, va guanyar el premi Joanot Martorell amb "El cel no és transparent". Posteriorment, va publicar "Betúlia" (1956), una novel·la que suposava una ruptura total amb l'obra anterior. El 1968, va guanyar el premi Sant Jordi amb "Un lloc entre els morts".
L’escriptora també va ser una referent en el feminisme. Aquest es reflecteix en la seva actitud pública, en les seves declaracions i en moltes de les seves obres, entre les quals destaca la novel·la "Feliçment jo sóc una dona" (1969).
La relació de Maria Aurèlia Capmany amb el món del teatre també és molt rellevant. Com a autora teatral, va començar quan l'escriptor Jordi Sarsanedas li va demanar una obra per a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, i així va escriure "Tu i l'hipòcrita", que es va estrenar el 1959. D'entre les seves peces teatrals, destaca "Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya", en col·laboració amb Xavier Romeu.
Durant els anys vuitanta, va continuar escrivint i publicant obres com "Lo color més blau" (1982), el llibre de memòries "Mala memòria" (1987) i la novel·la juvenil "La rialla del mirall" (1989). A més de la seva intensa activitat com a escriptora, Maria Aurèlia Capmany col·laborava regularment en la premsa diària i també va ocupar el càrrec de regidora de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). A partir de 1987, va assumir el càrrec de regidora d'Edicions i Publicacions.
Va morir a Barcelona el 2 d'octubre de 1991, pocs mesos després de la mort del seu company sentimental, Jaume Vidal Alcover.