Anna Pazos parla de sexe, periodisme i la diferència d'edat en les relacions
Òscar Duran
L’escriptora, periodista i documentalista Anna Pazos ha presentat la seva nova obra de no-ficció Matar el nervi a la llibreria Finestres de Barcelona. L'esdeveniment va comptar amb la presència de les periodistes Marina Pintor i Alba Muñoz, que van acompanyar l'autora en aquesta ocasió. La presentació s’ha estructurat en forma d’entrevista a l’autora amb preguntes de les dues convidades i alguna que ha realitzat el públic.
Matar el nervi, publicada per La Segona Perifèria en català i per Literatura Random House en castellà, és un retrat generacional i una revisió d’una joventut que vol acabar-se. La història és una passejada pel costat salvatge de la vida. El nervi indomable de l’autora la porta a Tessalònica, Jerusalem, una travessia per l'Atlàntic, Nova York i finalment a submergir-se en la història íntima de la seva família. Aquesta és una història autobiogràfica que mostra les facetes més íntimes de la vida de Pozas. L'atracció de l’escriptora pels personatges extrems guia el lector a través d'aquesta apassionant història.
La presentació ha començat amb una revelació de l’autora. Anna Pazos va posar el punt final del llibre poc abans de trencar aigües i donar a llum la seva filla. Una filla que havia estat gestant durant la redacció de l’obra. Aquest fet va obligar-la a entregar l’escrit en un termini inamovible. Pazos ha dit: “Tenir una deadline clara em va motivar molt més a escriure”.
El llibre va fer explorar a l’escriptora les conseqüències de créixer en un entorn benestant amb les necessitats bàsiques i emocionals cobertes a l’hora de sortir d’aquell entorn en els seus viatges com a periodista. A la presentació, l’autora va parlar sobre el paper del periodisme en la seva vida i les seves experiències a Palestina, destacant com el periodisme li va permetre tenir una visió objectiva i avaluar els esdeveniments.
Alhora, va reconèixer que el periodisme també li proporciona una il·lusió i una protecció enfront del món exterior, que pot arribar a generar una falsa sensació d'heroisme. Una sensació que tracta a la seva obra, el fet de mirar enfora per no mirar endins. Sobre aquest tema, Pazos ha dit: “Si tu vols sentir-te rellevant només has d'anar allà (referint-se a dues setmanes i notaràs que estaràs en un lloc de conflicte fent alguna cosa de profit, però realment aquesta és només una visió occidental”
"És molt complicat no projectar bojament després d'una primera trobada i això determina molt la diferència entre els homes i les dones"
Una de les frases que es van destacar del llibre va ser: “Les seqüeles del bon sexe s'assemblen massa als sentiments”. El sexe és un dels grans temes de l’obra en què es reivindica la feminitat i la dificultat que les dones troben en separar els sentiments de les trobades esporàdiques del sexe. Anna Pazos ha dit: “És molt complicat no projectar bojament després d'una primera trobada i això determina molt la diferència entre els homes i les dones”.
Aquesta diferència l’ha tractada en profunditat a la seva obra sobretot en els seus anys a Nova York en què ha dit: “Tenia una relació molt estranya amb el sexe, d'una banda, era molt puritana, i de l'altra Nova York és una ciutat molt frenètica on la gent quan quedava amb tu era com si fossis un espai dins del seu Excel entre reunions i compromisos”. Sobre la diferència d’apropar-se al sexe entre homes i dones, l’autora ha considerat: “Està més de moda dir que és indiferent quin és el sexe biològic d’una persona, però jo observo que, en la realitat, la sexualitat i l'apropament a aquesta és molt diferent en homes i dones”.
"Està més de moda dir que és indiferent quin és el sexe biològic d’una persona, però jo observo que, en la realitat, la sexualitat i l'apropament a aquesta és molt diferent en homes i dones"
Arran d’aquest debat, la periodista Alba Muñoz l’ha preguntat per un dels temes que ella ha considerat més importants del llibre, les relacions amb els homes amb què l'autora es troba al llarg de la seva història. Al parlar de la relació amb el Guillermo que s’explica al tercer capítol, les ponents han conversat sobre el candent tema de la diferència d’edat en les relacions afectives.
En Guillermo va ser una de les parelles de l’escriptora qui era 22 anys més gran que ella. Sobre aquest tema, l’escriptora no li ha donat importància i ha dit: “Crec que tothom es fa una mica el tonto i fingeix una mica a l’hora de parlar del tema”. Ha confessat haver tingut fascinació pels homes més grans que ella des de la mirada d’una noia jove. Però ha dit: “No només va ser una relació d’una noia enlluernada per un home, hi ha molt més”
A continuació, l'autora ha debatut sobre els efectes que té una societat que no s'implica en algunes situacions de la realitat que l'envolta per por a formar una opinió sòlida sobre aquesta, una societat silenciada que cada cop és més present. Per fer-ho, ha explicat el cas d'un home novaiorquès en què aquests efectes van fer-se realitat tot trastocant a l'autora. Ho explica en aquest fragment de la trobada:
Ja acabant, a la presentació s’ha tractat la necessitat de validació de l’autora, un sentiment present i recurrent al llarg del llibre, però que amb el temps diu l’autora que s’ha anat atenuant. Aquest fet va acompanyat del seu caràcter escèptic i crític davant dels corrents ideològics del moment, segons ella ha dit. L’autora ha confessat que ambdós aspectes han estat provocats per la seva professora a la Universitat de Nova York (NYU) en la qual va assistir als seminaris de la professora que més la va marcar professionalment en l’àmbit periodístic, la Katie Roiphe. Per a la qual l’autora diu: “Per a ella vaig escriure els meus millors treballs”.
Qui és Anna Pazos?
Anna Pazos, nascuda a Barcelona el 1991, és escriptora, periodista i documentalista. Ha produït diversos curts documentals i pòdcasts de no-ficció, i ha escrit per a mitjans com El País, La Vanguardia, Le Monde Diplomatique, Haaretz i The Jerusalem Post, entre d'altres. El 2017, va rebre una beca Fulbright per estudiar un postgrau a la New York University, on va treballar com a fact-checker al New York Times i com a editora i productora de la BBC. Recentment, ha publicat l'assaig Poder i desig (Fragmenta 2023). A més, co-presenta el pòdcast Les Golfes des de maig del 2020.