“Aquest és un quadre d'una època i un autoretrat d'en Fèlix en què s'hi plasma l'esperit lliure d'aquest”
Òscar Duran
La terrassa de la llibreria La Central de Barcelona ha acollit avui la presentació de l’última novel·la de Fèlix Fanés, La cinta vermella. L’espai s’ha omplert d'amics i aficionats de l'autor en qüestió de minuts. A l'escriptor l’han acompanyat el filòsof i escriptor Rafel Agullol, l’economista i historiador d’art Lluís Boada, i el poeta Valentín Gómez Olivé.
Com han afirmat els ponents, la presentació ha estat: “Una conversa entre amics”. Aquesta ha començat amb la presentació de Miquel Campaner, editor de l'editorial que ha publicat el llibre, l'editorial Ensiola. A continuació ha estat Agullol qui ha intervingut. El filòsof ha dotat el llibre d’una força excepcional i del llenguatge de l’obra ha comentat:
“El llibre té un llenguatge elegant i equilibrat, culte però accessible per a tothom”.
També ha afirmat que el llibre fa un viatge en la memòria de l’autor en tres aspectes diferents. El llibre viatja a la memòria més existencial: “aquella en què coneixem al Fèlix de manera íntima”. Alhora hi és present una memòria intelectual: “Descobrim els aspectes culturals que afecten Fèlix durant la seva història: Thomas Mann, James Joyce, Dalí…”. Per últim, ens trobem amb una memòria d’època: “Posa sobre la taula les vides de la gent de la generació del Fèlix, el moviment estudiantil, el pas d’en Fèlix per Bander Roja…”.
Quan la paraula l’ha agafada en Lluís Boada, aquest ha comparat la qualitat literària de Fanés amb la de Josep Pla. Ha posat èmfasi en la infinitat de referències culturals presents al llibre dient:
“Cada epígraf del llibre podria motivar una conversa entre amics”
El llibre no entra dins de cap gènere concret sinó que tant és un retrat com una novel·la o un assaig. L'economista ha dit: “Aquest llibre és un quadre d’una època i un autoretrat d’en Fèlix en què s’hi plasma la intel·ligència i l’esperit lliure d’aquest constantment”.
La presentació ha comptat amb la lectura del final del llibre en què s’explica la història d’Ulisses quan retorna a Ítaca, tota una metàfora de la realitat de l’autor en què va retornar a Barcelona, la seva ciutat d’origen, després d’anys vivint fora d’aquesta. En finalitzar el públic ha aplaudit distesament i ha estat el torn del poeta Valentín Goméz Olivé. Aquest ha brindat al públic uns versos per a cada un dels convidats i fins i tot ha dedicat un pel públic. Sobre l’obra s’ha sumat a les idees dels seus amics i ha dit:
“Aquest llibre queda curt, podrien haver-hi més cintes”
No ha sigut fins al final que l’autor de l’obra s’ha pronunciat. Ell ha dit: “Qui té més coses a dir sobre un llibre és qui l'ha escrit, però això és molt discutible. El que compta per a mi és el que m'han dit els meus amics. El que digui jo del llibre no farà res més que empetitir-lo”. Justament per por a fer petita l’obra, l’escriptor ha volgut fer al públic aixecar-se i preguntar.
Una assistent d'entre el públic ha estat de les primeres en fer un comentari d'alac a l'autor. Ha resultat ser una de les amigues de la infància de Fanés i ha volgut felicitar la seva feina. Aquesta ha estat la seva anecdòtica intervenció:
Qui és Fèlix Fanés?
A la Universitat Autònoma de Barcelona, Fèlix Fanés és catedràtic d'Història de l'Art i ha centrat la seva investigació en l'art del segle XX, prestant especial atenció a la recepció de les avantguardes a Catalunya, el surrealisme en les seves diverses manifestacions i les interaccions entre l'art i la cultura popular. Fanés ha tingut un paper destacat en l'àmbit museístic com a director del Centre d'Estudis Dalinians i ha estat comissari de diverses exposicions, incloent-hi l'exposició Dalí. Cultura de masses per a la CaixaForum a Barcelona i el MNCA Reina Sofia a Madrid el 2004, així com l'exposició Dalí&Films per a la Tate Modern a Londres el 2007. La novel·la
La cinta vermella posa el focus en el present i el passat de la vida de l’autor. A través de diversos fragments, que recullen les seves experiències el llibre avança narrant el que realment significa la vida quotidiana. Vivències com un àpat, un film, una conversa, un conflicte i un somni fan descobrir al lector la fragilitat de l’ésser humà i el caràcter efímer d’una època i una generació.
Comments