Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, un imaginari farcit de personatges fantàstics
Alba Abelanet
La llibreria La Central del Raval ha rebut a la reconeguda escriptora Irene Solà, que ha presentat la seva recent novel·la Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. El jardí de La Central, ple a besar, ha sigut l’escenari on Solà ha conversat amb Caterina Almirall sobre la novel·la. Una xerrada que ha permès a tots els interessats entendre la novel·la des d’un sentit més profund i a partir de les premisses de l’autora.
La xerrada ha començat amb una intervenció d’Almirall. Ha exposat la feina d’investigació i la tasca profunda de recerca que hi ha darrere de l’obra. Solà ha respost explicant el procés a l’hora d’escriure la novel·la:
“Jo m’enfronto a un llibre des d’un lloc de ganes d’aprendre i de fer preguntes. El procés de recerca passa per intentar descobrir què m’interessa, que de seguida es barreja amb el procés d’escriptura.”
Solà s’ha endinsat a parlar de la seva obra i del missatge que volia transmetre als lectors. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres és una novel·la que es narra des del punt de vista de diverses dones. La història passa al llarg d’un mateix dia en un mas. En aquesta casa s’hi troba una senyora molt vella, anomenada Bernadeta, que està a punt de morir. Mentre mor, la vetllen un seguit de dones. Totes elles han nascut, viscut o mort en aquest mas. Com ha explicat l’autora, la veu narrativa del llibre està al costat d’aquestes dones i les segueix per la casa. Explica la nissaga familiar que comença amb un pacte amb el diable. Una història que, com ha comentat Caterina Almirall, parla de la relació entre la vida i la mort, però que això no significa que no estigui travessada pel plaer i la idea de la festa.
La màgia ha estat una de les coses que ha inspirat a Solà a l’hora de tractar el llibre. L’autora ha exposat que una de les llavors de la novel·la és aquest pacte amb el diable i les seves ganes de poder treballar a partir de certes premisses màgiques. Un concepte que es vol extrapolar més enllà de la història. Tal com ha explicat, l’autora volia fer un pacte amb el lector explicant una història màgica:
“És un pacte màgic, literalment, on durant una estona apagues les alarmes d’incredulitat i et creus el que t’estan explicant. Imagines l’inimaginable. Et submergeixes en allò que l’altre t’està explicant i vius allà dins.”
Com han complementat les dues convidades, la novel·la és una història amb múltiples protagonistes. Un conjunt de dones amb les quals Solà exposa una proposta sobre el món contemporani. Com ha recalcat Almirall, es mostra una mirada determinada de l’avui, amb un posicionament feminista i polític molt clar. Solà ha aclarit que amb la seva obra explica una història familiar des de subjectivitats molt diverses, de vegades contràries.
La presentació ha finalitzat amb una última reflexió sobre el títol de la novel·la. Segons l’autora, el títol genera diferents jocs i es remet a una frase extreta de la novel·la un cop acabada. Solà ha volgut entendre el fet de mirar a la foscor com un sinònim de mirar en el sentit oposat als valors imposats. Metafòricament, l’autora ho ha relacionat amb la seva trajectòria a l’hora d’escriure l’obra:
“He mirat les tenebres metafòricament perquè he escrit amb molta llibertat. He mirat on he volgut i he escrit el que he volgut. És un llibre molt meu.”
Irene Solà (1990) és poeta, narradora i artista catalana. Llicenciada en Belles Arts, ha estat guardonada amb el Premi Anagrama de Novel·la en català, el Premi Cálamo i el Premi de Literatura de la Unió Europea, entre d'altres. Algunes de les seves obres a destacar són: Els dics (2018), Canto jo i la muntanya balla (2019) i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023).
Vídeo recopilatori de la visita a la llibreria
La Central del Raval | Alba Abelanet
Comments