Encendre el foc ha estat el conte preferit del públic
Òscar Duran
Inundada per l'expectació i plena de gom a gom, la sala d’actes de la llibreria Finestres de Barcelona ha acollit la celebració tan esperada de la Batalla de Contes, organitzada per Comanegra. Aquesta ha comptat amb la participació de Leticia Asenjo, Marina Espasa, Melcior Comes, Arià Paco i Jaume C. Pons Alorda com a àrbitre. En aquesta ocasió, l'enfrontament s’ha centrat en els autors Jack London i Herman Melville, i els seus reculls de contes L'inevitable home blanc i Quiquiriquic!, respectivament.
Jaume Pons Alorda ha presentat l'acte amb un to enèrgic propi dels concursos de televisió, tot introduint els autors i destacant la importància de la forma del conte, que Comanegra ha reivindicat amb aquest format de batalla literària.
L'ambient ha estat desenfadat i joiós, això sí, sense perdre l’interès literari ni l’objectiu de l’acte. El públic s’ha mostrat entusiasmat per presenciar aquest enfrontament literari. Pons Abans de començar, Alorda ha cridat a l'audiència per demanar aplaudiments per als convidats i ha animat a llegir i comprar llibres per combatre l'horror del feixisme, present tant a casa com arreu d'Europa en l’actualitat.
La primera en defensar el seu autor i conte va ser Letícia Asenjo, qui va optar per Encendre un foc de Jack London. Va elogiar el pensament profund de London i com aquest conte captura el fred, la mort i tots els sentiments que envolten el protagonista. Asenjo va destacar la temàtica de l'arrogància de l'home blanc, la separació de la natura i el maltractament dels altres éssers vius. Va subratllar com la falta de solidaritat porta a la mort i va elogiar la gran habilitat psicològica de London com a escriptor.
Després, Melcior Comes va defensar el conte Avergonyit de Jack London, ressaltant la vida aventurera de protagonista polonès independentista que s'exilia a Amèrica. Va destacar com el conte mostra les diverses aventures d'en Suvenkov, que mata per avançar i utilitza ungüents per protegir-se. Comes va elogiar la forma en què London comença pel final i com aquesta tècnica enganxa als lectors des del principi.
Marina Espasa va prendre el lloc de Mònica Batet, la convidada que des d’un principi havia d’estar entre els convidats, degut a un refredat i va defensar el conte La veranda de Melville. Va explicar com aquest relat es desenvolupa en un entorn de muntanya, on l'home protagonista compra una casa sense porxo i el construeix mirant al nord, recordant-li la proa d'un vaixell. Des d’aquell portxo veu la llum d’una casa a la que idealitza i s’acaba apropant. Espasa va comparar el conte amb passatges de l'obra Caminar de Thoreau. Va descriure el conte com una història d'idealització de l'altre i va destacar algunes cites del conte.
Finalment, va ser el torn de Arià Paco per defensar Herman Melville i el seu conte Jo i la meva xemeneia. Paco va destacar l'obsessió de l'home protagonista amb la seva xemeneia, que representa la seva fe i el seu projecte de vida. Va assenyalar l'autoescarni de Melville en el conte i com aquesta obsessió mostra la frustració de l'autor com a escriptor. El ponent va remarcar la transició del protagonista dels aspectes racionals als irracionals, i com el conte reflexiona sobre la vida delirant i frustrada que pot tenir un escriptor.
Després que cada participant tingués 10 minuts per defensar el seu autor i conte, i amb un minut d'or per a cada un, el públic va ser convidat a aixecar les mans per votar pel millor relat. Letícia Asenjo va ser proclamada guanyadora de la Batalla de Contes, defensant amb habilitat i convicció el conte Encendre un foc de Jack London.
Així, amb un ambient de celebració i reivindicació de la literatura, la Batalla de Contes va concloure amb èxit, donant als participants l'oportunitat de compartir i defensar les seves preferències literàries i animant el públic a endinsar-se en el món dels llibre de contes.
Leticia Asenjo (Granada, 1978). És psicòloga, co-fundadora i directora tècnica d’EDAI, una entitat multidisciplinària d’atenció a infants i adolescents amb trastorns en el desenvolupament, i les seves famílies. Ha cursat l’itinerari per a narradors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Asenjo, també escriptora, ha publicat Divorci i Aventura (2022).
Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980). Llicenciat en dret, ha publicat les novel·les L’aire i el món (2004, premi Ciutat d’Elx de narrativa 2003), L’estupor que us espera (2005, premi Documenta 2004 ), El llibre dels plaers immensos (2007, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la), La batalla de Walter Stamm (2008, premi Josep Pla), Hotel Indira (2014, premi Sant Joan) entre d’altres.
Arià Paco (Igualada, 1993) és graduat i màster en Filosofia. Va debutar l’any 2020 amb la novel·la Mentir a les mosques, i el 2021 va obtenir la beca Montserrat Roig de creació literària, amb la qual va poder escriure Covarda, vella, tan salvatge (Ara Llibres, 2022), que li va merèixer el Premi Roc Boronat.
Marina Espasa (Barcelona, 1973) és filòloga i escriptora, guionista, periodista cultural i traductora. Va formar part de l'equip dels programes de televisió Saló de lectura (BTV, 2002-2006) i L'hora del lector (Canal 33, 2007-2011). És crítica de llibres del diari Ara i del programa de ràdio Cabaret Elèctric d'iCat fm, i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. El 2012 va publicar la seva primera novel·la, La dona que es va perdre (Empúries), i ha traduït al català novel·les de Tom Wolfe i J.W. Polidori entre d’altres. El 2016 va publicar la seva segona novel·la, El dia del cérvol.
Comments