És el primer cop que L'habitació d’en Jacob es tradueix al català
Òscar Duran
La llibreria Obaga de Barcelona ha acollit la presentació de la traducció inèdita de L’habitació d’en Jacob. Editada per l’editorial Navona i traduïda per Mireia Vidal-Conte, aquesta és la tercera novel·la publicada per Virginia Woolf i explora la vida d’en Jacob Flanders. A través de la seva infantesa, la seva etapa universitària a Cambridge i la seva vida com a adult, el lector va coneixent al protagonista i dibuixant una descripció d’aquest. Les dones que envolten el protagonista també juguen un paper clau a la novel·la, ja que són elles les que ens mostren els matisos i característiques d’en Jacob.
Aquesta és una història que descobreix de mica en mica la figura d’en Jacob a partir de l’estil únic de Woolf. Un estil en formació que veurem com serà el precedent del que es consolidarà a la seva següent obra, La senyora Dalloway. L’estil en què les formes convencionals desapareixen i a canvi es juga amb noves narratives pròpies del modernisme.
L’acte l’han protagonitzat la mateixa traductora de l’obra, Mireia Vidal-Conte, el poeta Joan Duran i ha comptat amb l’acompanyament musical de la cantant Berta Sala. Els ponents han volgut evitar una llarga exposició fent de l’acte un diàleg entre els dos presentadors i acompanyant el principi i el final de la presentació amb la interpretació de la música a guitarra de Berta Sala.
L’inici de la tertúlia s’ha centrat a donar importància a l'ofici de traduir. Aquesta novel·la és la tercera de la producció de Woolf i és el primer cop que es tradueix al català. Les primeres dues novel·les de Woolf segueixen sense estar traduïdes al català. Duran ha dit: “Tenir traduïts a la nostra llengua fa gran la literatura catalana, no només es fa gran gràcies als llibres més venuts per Sant Jordi, sinó per les traduccions de grans clàssics com aquest”.
"Tenir traduïts fa gran la literatura catalana"
A continuació han argumentat sobre la naturalesa de l’obra. Vidal-Conte ha exposat: “Woolf troba la manera de fer poesia amb la prosa, és renovadora”. La traductora ha considerat que aquesta és una obra que marca un punt d'inflexió en la carrera de l’autora, ja que comença a trobar el seu estil caracteritzat per la narració a partir de pinzellades.
De fet, ha comentat: “Aquesta novel·la la veig com a una pintura impressionista, com les de Cézanne o Van Gogh”. Mireia Vidal-Conte es refereix justament a aquest estil en què Woolf narra a partir d’instants efímers. Woolf dona valor a l'efímer amb les seves novel·les mitjançant la redacció en forma de pinzellades, en aquest cas del personatge d’en Jacob, que recorden a les tècniques dels pintors impressionistes.
"Woolf troba la manera de fer poesia amb la prosa"
Segons el poeta Joan Duran: “Hi ha molts camps semàntics de gran complexitat per portar al català”. Un dels exemples que més s’ha tractat ha estat la dificultat de la traducció del nom de les plantes i els aspectes de la naturalesa. Aquests són conceptes de gran importància a la novel·la que van suposar tot un repte decisiu i intelectual per a la traductora a l’hora d’entendre el seu significat i de trobar la seva traducció exacta. Veieu aquí un fragment de l’acte en què explica aquest fet:
Aquest no és un tractat de plantes, com diu la traductora de l’obra, però sí que ho és de la llum. Els ponents han parlat de la importància i exquisidesa de Virginia Woolf en descriure la llum. Duran ha dit: “Descriure la llum és de el més difícil que hi ha i Woolf ho fa amb qualsevol reflex”. Arriba un punt de riquesa descriptiva en què fins i tot la traductora ha considerat: “Les descripcions de la novel·la són totes escenes que es podrien pintar”.
"S’ha de llegir la novel·la només pel plaer de llegir, et reconcilia amb el simple fet de llegir bellesa"
Virginia Woolf presta gran atenció als espais tancats i als petits detalls que s’hi troben en aquests. Vidal-Conte ha arribat a afirmar: “Woolf era una obsessiva per les petites coses”. Coses que esbossen un paisatge i una situació en la qual aparentment no passa res i alhora hi passa tot. Els ponents han coincidit en dir: “Què ha passat? Res” quan parlaven de la lectura de cada capítol. Vidal-Compte ha apuntat: “S’ha de llegir la novel·la només pel plaer de llegir, et reconcilia amb el simple fet de llegir bellesa”. Ja per acabar també ha dit: “Llegir aquesta novel·la és com una estona de jacuzzi mental. La novel·la tracta de gaudir amb la lectura pel simple fet de trobar frases ben fetes i paisatges per descobrir, bellesa en definitiva”.
L'acte a acabat amb una lectura de la primera pàgina de la novel·la de la mà de la seva traductora convidant a tots els presents a llegir-se l'obra:
Qui és Mireia Vidal-Conte?
Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970) és una reconeguda escriptora, crítica literària i traductora. Va obtenir la llicenciatura en Ciències de la Informació a la UAB i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. Ha col·laborat a publicacions com la Revista Caràcters, Llavor cultural, Núvol, Diari Ara i El Punt Avui.
Com a traductora ha portat a terme traduccions de destacades autores com Virginia Woolf, Brigitte Oleschinski, Eugenia de Vasconcellos, Anne Sexton, Anne Carson, Sophia de Mello Breyner Andressen, Ana Cristina Cesar, Teresa Rita Lopes i Felícia Fuster.
Com a poeta, els seus poemes han estat inclosos en antologies com Mig segle de poesia catalana, El poder del cos, Erato, bajo la piel del deseo, entre d'altres. Aquestes poesies l’han portat a guanyar el Premi Serra d'Or 2017 de poesia.
A més de la seva pròpia obra, Mireia Vidal-Conte ha treballat com a editora, prologuista i curadora de l'obra final del poeta Màrius Sampere, en títols com L'esfera insomne, Alien i la terra promesa, i Nadie y la luz.
Comments